En aquestes «memòries de fum», Antoni Llena mira d’explicar una consciència artística a partir de mancances i pors, en un fresc que es va desplegant com un mural farcit de contradiccions. Primer hi esbossa l’entorn familiar, la coneixença de la primera persona amb qui va relacionar-se i amb la qui encara viu, la permanència d’una amistat. Hi continua explicant la seva singular descoberta de l’art, el seu voler estar al món des de la distància, de cercar la modernitat des de l’anacronisme. La seva aposta de viure al món des de fora del món. El seu descobriment de l’art, els seus interessos i ambicions. La seva aposta particular i les arrels que l’han feta créixer. La lluita per trobar un espai propi, trencador, però que no estigués deslligat de la tradició. Les personalitats artístiques que l’han format. Les obres que ha fet i les que l’han senyat. El camí fet sense haver-se plantejat de traçar-se fites per aconseguir-lo. L’erotisme, els amors i les fòbies i un llarg etcètera. L’entendre l’art com un fet polític deslligat de les opcions polítiques de moda. I, tot plegat, intentant que sigui ben escrit.
