Perla marina, resina de pi aplega un conjunt de notes de lectura sobre un bon grapat de poemaris representatius dels primers anys del nostre segle, molts d’ells obres de poetes encara feliçment en actiu, d’altres de noms aleshores emergents i avui en plena creativitat. Més enllà del seu valor com a ressenya crítica i del seu possible testimoniatge històric, aquests apunts han volgut ajudar a definir també una radical oposició entre dues concepcions d’entendre la poesia lírica: la dels qui, com la perla, concentren la seva expressió amb càlcul i paciència, davant dels qui, com la resina, deixen brollar la paraula d’una manera efusiva i abundant.
