“Sé que no llegiràs aquesta carta. Amb la mateixa certesa sé que és important que la rebis.”
La vida d’Osamu, mestre cal·lígraf, va transcórrer escrivint cartes per als altres. Només en va escriure una de personal: per a la seva filla Haru. Una carta que ella va guardar sense obrir. No necessitava llegir-la. Ell no l’havia escrita perquè ella la llegís.
Magokoro vol dir donar amb sinceritat, sense interès ni intenció. Donar de tot cor. Aquesta novel·la és precisament un magnífic exercici de transmissió d’aquest principi japonès: un acte total de generositat i compassió.