Un vaixell de pirates moriscos ?tots ells expulsats de València l?any 1609- aborda i captura un vaixell català. Entre els passatgers del vaixell català hi ha una noia jove, Blanca, de família aristocràtica, i el seu pare, DON CARLES, militar i funcionari de la Inquisició.
La intenció dels pirates, capitanejats per Saïd, és obtenir un bon rescat pels homes presoners i vendre les dones al mercat d?esclaus d?Alger, pràctica habitual i documentada de l?època. Durant la travessia cap a Alger, les relacions d?odi entre les dues comunitats van esdevenint cada cop més dures i més tenses, però entre BLANCA i SAÏD neix un corrent mutu de simpatia que no trigarà gaire a esdevenir un amor apassionat. Això fa que els pirates se sentin traïts pel seu capità i amenacin amb un motí, que gairebé arriba a dur-se a terme; per part dels cristians, representa la condemnació absoluta de Blanca per la seva traïció religiosa, social i racial.
Gràcies a la traïció de JOANOT, un dels pirates que és subornat pels cristians, aquests recuperen el control del vaixell i aconsegueixen de vèncer i eliminar els pirates, però al moment que van a executar SAÏD, es troben que BLANCA es disposa a defensar-lo amb la seva pròpia vida i s?enfronta amb la resta de cristians i amb el seu propi pare.
Finalment, després de tota una colla d?aventures, BLANCA i FERRAN proporcionen a SAÏD una petita xalupa perquè s?escapi, però són descoberts per DON CARLES al darrer instant que dispara sobre SAÏD causant-li la mort.
BLANCA en veure-ho decideix suïcidar-se.
L?espectacle es clou amb una reflexió sobre les conseqüències dels odis racials i nacionals, amb totes les implicacions dramàtiques que això comporta.
(L?Espectacle MAR I CEL va ser estrenat per la Companyia DAGOLL DAGOM l?onze d?octubre de 1988 al Teatre Victòria de Barcelona)
