Són 23 anys de correspondència entre dos grans de la cultura catalana: una escriptora exiliada i un editor retornat, que volen arribar a construir, en la llengua que conreen, una literatura ambiciosa.
I són 569 cartes que constitueixen el rebost del seu treball d’escriptors, peces d’un calidoscopi biogràfic de dos personatges, l’una “ocell de bosc”, l’altre “canari de gàbia”, que marquen la història de Catalunya. És, sense voler-ho els autors, una novel·la epistolar, amb moments de perfecta entesa, períodes de radical enfrontament, i també instants d’infidelitat.
“Quin parell s’hi van ajuntar! Irascibles, recelosos, tossuts com ells a soles, sobiranament perepunyetes, podrits de talent i de manies, devastats per una guerra perduda i un silenci de dècades, amarg i inacabable, a les costelles.” Enric Sòria
Distingida senyora:
Ens interessaria, amb vistes a la possible publicació dins
la col·lecció del Club dels Novel·listes, llegir la seva obra
Colometa, de la qual ens ha parlat en Joan Fuster, membre del
jurat del premi Sant Jordi.
Li escriurà en el mateix sentit en Xavier Benguerel, que
es troba actualment a Santiago de Xile, on haurà de continuar
per espai de tres mesos; però entre tant he volgut escriure-li
directament per guanyar temps.
Ja des d’ara, i sense prejutjar la decisió (que només pot
prendre el comitè de lectura del Club), voldria suggerir-li la
conveniència d’un canvi de títol.
Sense res més per avui i desitjant-li un feliç Nadal, la saluda
amb tot afecte
Joan Sales
