Del temps, el seu esguard és un llibre colpidor i lluminós alhora. Jordi Casabona proposa una meditació poètica sobre la fragilitat i la llum que sorgeix enfront del dolor. Des de la seva doble condició de metge i pacient, l’autor escriu sobre el pas del temps, la malaltia, la vellesa i la mort, que esdevenen matèria d’una paraula que busca sentit, bellesa i reconciliació. Amb una veu serena i fonda, el poeta transforma la ferida en coneixement i troba en la poesia un acte de reconciliació amb el misteri de la vida.
