Durant la Segona República Espanyola, l'educació es va convertir en el motor d'un projecte de canvi profund i pacífic. Aquest llibre recupera la història de dos mestres, Jiménez Bretos i Guitart Faura, que van viure intensament aquell moment d'esperança i van apostar per una societat millor a través del coneixement. El primer va ser afusellat l'agost del 1939 al Camp de la Bota; el segon, condemnat a 30 anys de presó, però que va poder reprendre la seva carrera musical el 1944. A través de les seves vides, es rendeix HOMENATGE A UNA GENERACIÓ QUE VA CREURE QUE L'EDUCACIÓ PODIA TRANSFORMAR EL MÓN. Un relat que ens convida a reflexionar sobre una de les grans tragèdies del franquisme: haver trencat el somni col·lectiu d'un futur més just i lliure. * El 1932 el mestre Jiménez va ser destinat a la Pobla de Lillet, i el 1934, a Cardedeu. Aquell mateix any, el mestre Guitart va obtenir plaça a la Pobla. El juliol de 1936, tots dos hi van passar les vacances escolars.
