La poesia esdevé convincent i colpidora quan el treball formal no arracona el sentit i quan pensament i emoció conflueixen d’una manera decisiva. Així succeeix a Fils de plata en la foscor, un títol d’una bellesa subtil que ens parla de l’anhel de llum quan la tenebra sembla que s’imposi per la successió de circumstàncies adverses i la fatiga del cos, «la lenta declinació» que Viladot hi esmentarà. Del pròleg de Carles Duarte
