Amb el sacrifici d’una ovella ens endinsem en les històries i els silencis d’una família i de les dones que la componen.
«Si ho vols fer d’amagat, has de matar les ovelles. Això diuen. Els porcs et delaten amb els seus crits esgarrifosos, però les ovelles moren en silenci.»
Amb el sacrifici d’una ovella ens endinsem en les històries i els silencis d’una família i de les dones que la componen: des de l’Henrike, una pagesa que cria sola els seus fills en temps de guerra i sacrifica bestiar d’amagat per poder menjar, fins a la narradora final, que intenta comprendre el pes d’una genealogia que no ha escollit, però que l’habita.
Amb una estructura fragmentària i poètica, el relat avança com una successió de moments íntims i rituals domèstics —parts, morts, escorxaments, rentadores, collites, cançons de bressol i fugides— i mostra com el trauma es transmet de manera muda entre generacions.
Si ho vols fer d’amagat, has de matar les ovelles és una novel·la íntima i punyent sobre els dols petits, els rituals i les resistències que es repeteixen i s’hereten en silenci, però que mai desapareixen.
