Nou elogis de l’imparell parteix d’una inquietud: com pot ser que justament ara que tenim milions de músiques a un sol clic, el món sencer escolti les mateixes cinquanta cançons? I com pot ser que totes cinquanta tinguin el mateix ritme, el mateix compàs, una duració semblant i una temàtica previsible? Com ens afecta aquesta uniformitat? Edi Pou, bateria de ZA! i Los Sara Fontan, ho té clar: el ritme imparell és un desafiament al poder i a la normalitat, i en aquest desafiament rau tota esperança.
