Els paisatges que més agraden a Llibert Ferri, l’autor d’aquesta
narració, tenen a veure amb les seves cròniques de durant més
de vint anys a Rússia i Europa oriental: Moscou, Sant Petersbug,
Budapest. Paisatges polítics, socials, urbans, que de tant en tant
s’obrien a algun paisatge humà.
Poc s’esperava el reporter que, en evaporar-se aquella etapa professional,
els seus pensaments i emocions anirien configurant uns
altres paisatges més d’ara i aquí, del dia a dia, on el principal protagonista
seria el seu gosset Ítxigo. Amb ell passeja alhora que
connecta amb racons de la ciutat —el carrer dels Ocells, la plaça
de Sant Pere, el parc de la Ciutadella, la plaça del Comerç i la seva
font— i amb persones estimades.
Els paisatges de l’Ítxigo esdevenen sequ¨ències inesborrables de la
vida del Llibert. I en recordarà un de tan especial com fora de la realitat
formal: l’Ítxigo fent-li festes mentre sona la cançó “Hey Jude”
dels Beatles, en un racó de la Lexington Ave de Nova York.
