El veterà Kostas Kharitos s’enfronta a uns lladres moderns, experts en intel·ligència artificial.
Un matí, la policia troba mort entre les restes antigues un vigilant del jaciment d’Eleusis. Quan el Servei d’Arqueologia investiga els fets tement un robatori, descobreix que efectivament unes quantes peces originals han estat substituïdes per còpies. Les rèpliques són tan bones que ni tan sols ells les haurien detectat ràpidament. Ja es veu que no s’enfronten a uns lladres qualssevol, sinó a experts en tecnologia i IA.
I és curiós, sembla que els lladres plantegin que les còpies falses podrien solucionar la qüestió dels mai no retornats frisos del Partenó. Però les coses no són tan senzilles. I enmig de suculents menjars grecs, la idea que la IA porta al límit el concepte de frau econòmic i l’amplia a altres àmbits, com la cultura, l’art i la literatura, va prenent forma.
