La Carme és una persona normal i corrent a qui un dia, de camí cap a la feina i sense motiu aparent, l’ombra se li desprèn del cos. Aquest incident li provoca un intens neguit i genera molt d’enrenou a l’oficina on treballa. Malgrat tot, a mesura que
van passant els dies i les setmanes, la Carme s’adapta a la nova situació i aconsegueix que la manca d’ombra no tingui cap conseqüència transcendental sobre la seva vida: a la feina la tracten amb normalitat, les amigues fins i tot li fan broma amb el tema i ella se sent més lleugera i menys dispersa que abans. Tot sembla més senzill. Els conflictes ara l’afecten menys i tot allò que la desestabilitzava ha deixat de tenir importància. En definitiva, la Carme està mitjanament satisfeta amb la seva nova normalitat fins que, un matí assolellat de primavera, quan menys s’ho espera, la seva ombra torna a instal·lar-se al seu cos.
