Aquest volum repassa el conjunt de la producció de Joan- Andreu Vallvé. Ens permet veure i comprendre les entranyes de cada projecte: des de la idea inicial —difusa i confusa— passant per la materialització del titella i de l’escena fins al moviment i l’emoció final de l’espectacle. És interessant constatar com de la idea en sorgeix el traç, del traç la forma, de la forma el volum, del volum el cos i del cos el moviment, és a dir, la vida. Les marionetes, els titelles, tenen la capacitat màgica i fascinant de donar vida als objectes, d’infondre ànima a la matèria inerta. El mateix autor diu: “El titellaire és un artista bifàsic, a cavall de l’escenògraf i l’actor. Com a artista plàstic dona vida al personatge, en el qual projecta una gestualitat impregnada de plasticitat i en sintonia amb el convencionalisme morfològic del titella. Com a artista dramàtic, el titellaire aporta al personatge unes emocions, uns sons i una parla en sintonia amb la caracterització dramàtica, estètica i cinètica.”
