Dos homes sols en una barca travessen un oceà immens. Parlen del que veuen, del que recorden, del que temen, potser també d’allò que està a punt d’esdevenir-se. Entre la boira, el balanceig de l’aigua i una conversa feta d’interrupcions i silencis, la travessa es converteix en l’espai fràgil des del qual una relació s’acosta a un límit difícil d’anomenar. Jon Fosse construeix a partir d’aquesta situació mínima una peça commovedora sobre la soledat, l’absència i la dificultat de ser. L’obra reprèn un dels nuclis fonamentals de la seva escriptura: dos amics abocats a la separació, a l’absència i al record.
