La ‘Gramàtica del català antic’ (GCA) és la primera obra que aborda d’una manera completa i detallada i des d’una òptica actual l’estudi del català medieval i de la primera meitat del segle XVI. És una gramàtica que delimita les formes, les construccions i els processos del català antic a partir d’una abundant exemplificació de corpus. Així mateix, quan és pertinent estableix relacions amb els precedents llatins, d’una banda, i amb el català actual, de l’altra, ja que el coneixement que tenim de la nostra llengua ens ajuda a entendre les dades dels estadis anteriors. Té un enfocament, per tant, que combina l’anàlisi sincrònica –d’estudi de fases concretes de la llengua–, amb la diacrònica –de delimitació dels canvis que s’han produït entre aquestes fases.
La ‘GCA’ se centra fonamentalment en la sintaxi, el component més desatès i desconegut fins ara de la llengua antiga, però no descuida els aspectes fonètics i fonològics ni els referits al lèxic, la fraseologia o la morfologia flexiva i derivativa. Per contextualitzar l’estudi gramatical, inclou, a més, una detallada proposta de periodització de la història del català, així com una anàlisi dels principals elements d’història externa de la llengua i dels fenòmens diatòpics, diafàsics i textuals del període estudiat.
L’obra s’estructura en 57 capítols elaborats per una setantena de prestigiosos investigadors, tant del conjunt del nostre àmbit lingüístic com de fora del territori de parla catalana, i ha estat dirigida per Manuel Pérez Saldanya, Josep Martines, Gemma Rigau i Jordi Antolí.
