La protagonista d’aquesta col·lecció de poemes, una nena de deu anys, té amics que viuen a la lluna i una germana en una altra galàxia. Planta llavors de coses i intenta endevinar, des de la finestra de la seva habitació, qui és humà i qui és un robot.
Angelina Delgado Librero viatja en el temps fins a una realitat lluminosa en la què humans, alienígenes i éssers d’altres planetes coexisteixen en un univers on els missatges interplanetàris i la teletransportació estan a l’ordre del dia, i els cels s’omplen d’esperança mentre espècies que un dia es van extingir tornen a enlairar-se. Quim Torres il·lustra magistralment aquesta col·lecció de poemes en l’estil d’un diari de bord, donant rostre, color i forma a un futur que encara ha d’arribar.
